Salut mediambiental
pediàtrica
Salut i medi ambient
Tant l'estat de salut com el de malaltia són el resultat final de la interacció variable de dos determinants,un d'endogen, constitucional i de vegades hereditari,i l'altre exogen o mediambiental. Cadascun d'ells està constituït per multitud de factors, uns pocs coneguts, i desconeguts la majoria. La població pediàtrica és especialment vulnerable als factors contaminants mediambientals (MA), que ocasionen efectes adversos en la salut a curt, mitjà i llarg termini.
Als inicis del present mil·lenni, els nostres xiquets habiten un món molt diferent al que tots els pares i pediatres desitjaríem. Globalment, més de 10 milions de xiquets menors de 5 anys moren cada any, i més de 150 milions sobreviuen amb seqüeles irreversibles que hipotequen la qualitat i anys de vida. El 98% de la morbimortalitat ocorre en els països subdesenvolupats. La pobresa, terrible, i evitable, és un contaminant MA social que prepara el territori de la insalubritat i la malnutrició, perquè els principals assassins del primer lustre de vida actuen: malalties perinatals, pneumònies, diarrees i malària.
Als països occidentals, els avenços tecnològics/industrials (potabilització de l'aigua, mesures de sanejament/clavegueram, higiene alimentària, immunitzacions,cadena del fred, etc.), han controlat les patologies infectocontagioses i per dèficits nutricionals, de manera que ha disminuït la mortalitat infantil i s'han allargat les expectatives de vida. Però l'ascens, en la majoria de països desenvolupats, del model socioeconòmic neoliberal aboca a la progressiva i imparable industrialització, amb la subsegüentcontaminació i pol·lució MA. Aquesta globalització està modificant la composició i empitjorant la qualitat dels hàbitats naturals on viuen els nostres xiquets i xiquetes.
La creixent consciència social pels efectes adversos en la salut humana dels contaminants MA antropogènics ha propiciat que durant la dècada passada diversos organismes i institucions internacionals (Organització Mundial de la Salut, UNICEF, Unió Europea, US EPA, Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, etc.) prioritzen avançaren l'estudi de les interaccions entre medi ambient i salut. Propicien un enfocament pluridisciplinari i suggereixen als governs i col·lectius implicats la creacióde les bases i els marcs legals i jurídics, i la destinaciódels fons econòmics necessaris perquè la salut MA en general i la pediàtrica en particular siguin realitats en un futur proper.
Salut mediambiental pediàtrica
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut mediambiental pediàtrica (SMAP) com «els aspectes de la salut pediàtrica, incloent-hi la qualitat de vida, determinats per la interacció dels agents MA físics, químics, biològics, psíquics i socials. Així com els aspectes, teòrics i pràctics, per avaluar, corregir, controlar i prevenir els factors MA que afecten negativament la salut de les gene- racions presents i futures».
Aquesta nova, emergent i necessària subespecialitat pediàtrica, constitueix, segons l'OMS, un dels principals i més importants reptes sanitaris del present segle. Engloba, tangencialment, el diagnòstic i el tractament, i fonamentalment la detecció i la pre- venció de les malalties infantojuvenils causades per l'exposició preconcepcional, periconcepcional, transplacentària i postnatal als contaminants MA físics, químics, bio-
lògics i socials. També aborda la creació d'espais saludables per als xiquets als llocs on naixen, creixen, juguen i aprenen. Per a dotar-la de continguts teòrics i pràctics, cal desenvolupar estratègies per a analitzar, identificar, divulgar i resoldre els problemes de la SMAP en unitats o seccions especialitzades i centres d'excel·lència (Pediatric Environmnetal Health Speciality Unit, PEHSU).
L'OMS també coordina i impulsa l'Aliança per Ambients Saludables pels Xiquets (Healthy Environments for Children Alliance, HECA), entitat internacional amb la finalitat de conéixer i reduir els riscos MA, potenciar les polítiques regionals, mobilitzar recursos i catalitzar accions urgents i mantingudes.
Vulnerabilitat infantojuvenil
La major vulnerabilitat pediàtrica, i especialment infantil, als contaminants MA queda reflectida en el fet que més del 40% de la càrrega global de les malalties atribuïdes als factors de risc MA, recauen en xiquets menors de 5 anys, els quals sols representen el 10% de la població.
Les causes de la vulnerabilitat pediàtrica són les següents: a) immaduresa biològica (anatòmica i fisiològica); b) major taxa metabòlica-energètica; c) patrons típics de conducta (permanència arran de terra i activitats mà-boca); indefensió social davant signes d'alarma; majors expectatives de vida; nul·la participació en decisions MA. Aquesta vulnerabilitat queda perfectament reflectida en el risc potencial davant un agent cancerigen MA: s'incrementa per 10 quan actua en els dos primers anys de vida i per 3 entre els 3 i els 15 anys. Cal formar els pediatres perquè tutelen, vigilen i milloren eixes condicions MA, transformant-les en espais saludables per als nostres xiquets.
Referència i text original (amb permís):
Ferrís J, Ortega JA, Berbel O, Garcia J. Salut mediambiental pediàtrica. Pediatr Catalana [Internet]. 2006;66(3):92–104. Disponible a: http://webs.academia.cat/revistes_elect/view_document.php?tpd=2&i=2397